Per provar el Blue-ray que hem portat a casa trio la versió en aquest format de North by Northwest. Em quedo no del tot satisfet. Evidentment no per la part que pertoca a Cary Grant i Sir Alfred sinó pel suport tècnic que em deixa una sensació lleugerament incomoda d’hiperrealisme. Per primera vegada veig el film amb adolescents i em sembla trobar més testimonis per recolzar la profecia de Manckwiezic fa trenta anys: la conseqüència dels superefectes especials és que la gent va perdent l’oïda pels diàlegs. Constato també que el seguiment de la trama és fa difícil perquè a hores d’ara, ja gairebé cap pel·lícula fa us de l’el·lipsi, un instrument narratiu essencial al cinema de Sir Alfred. Com que les idees generals sobre el film ja les vaig exposar a una entrada del dietari fa dos anys, simplement esmentaré que vaig tenir la sort fa deu anys de veure al MOMA el story board de l’escena de l’avió, segurament el major exemple del muntatge mental previ a partir del qual rodava les seves pel·lícules Hitchcock. Pensat fredament és una manera ben ximple de matar algú, però el rigor de la planificació i la ironia metalinguïstica de l’autor la converteixen en un fragment de cine excepcional. Sí els poders d’Hitchcock es fan palesos a aquesta escena, cap altre moment de la pel·lícula ens mostra l’habilitat de Grant com la subhasta d’obres d’art on es dedica a fer mullader per poder fugir dels dolents i ser detingut per la policia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada