Cineccità

Per tal de fer una cosa diferent,  el darrer dijous de la meva estada a Roma varem anar al final de la línia A per arribar-nos a l’estudi de Cineccità, obert ara al públic. La visita malauradament té molt de presa de pel. La major part dels espais promesos per a visitar estaven tancats o inaccessibles i finalment allò a l’abast dels visitants és un material més aviat anecdòtic. Es podia veur, però, els escenaris encara conservats de Gangs of New York, film pel que no tinc una especial devoció i la recreació d’una ciutat romana utilitzada a diverses sèries televisives. Allò que apareix a les pantalles domestiques com a marbre brillant, al tacte té una consistència semblant al plàstic, oferint un contrast molt agut amb la impressió visual. Queden poques traces però del que fou l’ inquilí més famós del complex, F. Fellini, una referència obligada perquè gairebé tota la seva obra fou filmada als pavellons de les instal·lacions que havien de ser un dels orgulls del règim feixista i que foren finalment aprofitades essencialment pels estudis americans quan la invenció de la televisió força la seva deslocalització. La disposició arquitectònica dels edificis és segurament el més valuós de la visita i una mostra dels vincles del feixisme amb l’arquitectura moderna que marquen una diferència essencial amb les versions espanyola o alemanya del feixisme.