Carnage

Veig el darrer film de Polanski Un Dios Salvaje (carnage). Aquí a Valladolid no hi ha cap sala on s’hagin dignat a exhibir-la en anglès, amb el que la veig d’aquella manera. Tothom l’ha qualificat com un film d’actors i segurament és veritat. Com a mínim estan molt bé triats pel seu paper. La pel·lícula és l’adaptació d’una obra de teatre de Jasmina Reza i Polanski, des del meu punt de vista sàviament, no s’amoïna gaire per amagar aquest origen. Tota la pel·lícula té lloc a l’apartament de la família longstreet, llevat de la introducció i un epíleg que clou la història definint la seva veritable dimensió. Fer la crítica a la hipocresia és un treball sempre agraït, si  aaixò s’afegeix intel·ligència i sentit de l’humor, és molt probable una bona estona per a l’espectador. Polanski està ben sobrat de totes dues coses i assoleix un film que no aporta grans descobriments però s’insereix de manera digna i brillant a la carrera de l’home que ha fet un monument de l’art cinematogràfic com Chinatown, film amb el que comparteix sentit de l’humor i la facilitat per descriure allò ocult però determinant a les nostres relacions socials.