La llista de Sigth@Sound

La revista Sigth&Sound ha publicat els resultats de l’enquesta que fa cada deu anys i que vol fixar el cànon de la història del cinema. Com tota classificació és arbitraria, però la qualitat de la revista i l’amplitud  de la mostra escollida la fa prou significativa. La novetat és que després de desenes d’anys Citizen Kane ha perdut la seva condició d’indiscutible número 1 i ha estat substituïda per Vertigo. Segurament és un treball ben ociós el de mesurar les excel·lències d’ambdós títols. La genialitat de Welles és tan innegable com abassegadora i el cine modern no es pot entendre sense Hitchcock. En tot cas, és clar que el canvi em produeix una certa satisfacció perquè la meva identificació amb el film de Hitchcock fou incondicional des del primer moment, mentre que la meva relació amb el film de Welles passa necessàriament per la reflexió. Possiblement el canvi té un sentit generacional important perquè encara que Vertigo fos estrenada el 1958 fou molt difícil de veure durant molt de temps i només la reestrena del 1984 li assegurà una difusió constant. La resta dels llocs preeminents l’ocupen tres films muts (Sunrise, L’home-camèra, la passions de Jeanne d’Arc), dos films  d’autor europeus (la regle du Jeu i Fellini otto e mezzo) dos films americans d’autor i gènere alhora (2001 i The searchers) i un d’asiàtic, el viatge a Tokyo de Yasujiro Ozu. Si prenem una mostra més ample, la dels cinquanta millor títols, el director que més es repeteix és Jean Luc Godard. Quatre dels seus films estan entre els més votats, seguit per Dreyer, Tarkovski i Coppola, cadascú amb tres films. Coppola és l’autor de la pel·lícula moderna més votada,entenent moderna per posterior a 1969, Apocalypse now. La millor pel·lícula del segle actual seria segons aquesta enquesta Mullholand drive de David Lynch (entenc que estrictament In the mood for love, que apareix per sobre pertany al segle anterior perquè fou estrenada l’any 2000) .

Conjuntament la revista fa la mateixa enquesta a directors en actiu i els resultats són només en part coincidents. Pel directors el lloc d’honor màxim correspon al Viatge a Tokio de Yasujizo Ozu. No és causalitat tampoc que prenent totes dues en conjuntament , el film d’ozu a la llista de crítics apareix en el tercer lloc el film  més destacat correspon a una obra centrada a explicar com s’enfronten els humans al pas del temps i de la mort.  A l’enquesta dels directors han desaparegut però els films més antics i tenen llocs preeminents la generació del setanta amb títols com Taxi Driver,  Apocalypse  Now o la primera part de The Godfather