Los Olvidados

Dins del cicle de cine i drets humans assisteixo a la projecció de Los olvidados de Buñuel, El film és presentat per Raul Cancio lletrat del tribunal suprem. La seva presentació em permet assabentar-me de coses que ignorava com, per exemple, que el film  de Buñuel és un dels dos únics que ha estat declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat (l’altre és la versió de Victor Fleming de The wizard of Oz). La seva presentació fou molt interessant també per la relació que establí entre el film i la cinematografia mexicana del període, cosa indispensable per copsat tot l’abast subversiu del treball del cineasta aragonès. No es va parlar gens, però tampoc cal obviar el fet que la pel·lícula fos rebuda a Europa al temps del predomini del neorealisme, tendència amb la que pot compartir tendències temàtiques i d’estil, tot i que al capdavall els resultats siguin pràcticament oposats. Buñuel no és mai un humanista i no deixa marge per pensar que càpiguen solucions de tipus socialdemòcrata o democratacristià (no és casualitat que Buñuel tingués una opinió molt negativa de Roma città aperta, film des del seu punt de vista fals i fàcil). És ben sabut que la pel·lícula no sols fracassà en el moment de la seva estrena sinó que generà un corrent d’opinió contra Buñuel que només fou capgirat quan obtingué el premi a la millor direcció en Cannes i prestigià per primera vegada internacionalment el cine mexicà. Allò que no coneixia, o havia oblidat, és que fou Octavio Paz llavors a França qui fou possible la projecció del film a Cannes.

Havent-la vist per enèsima vegada la meva impressió molt potent fou la injustícia del tòpic que recordo habitual en alguns cercles fa uns anys de considerar Buñuel un autor d’interès pel temes tractats però sense massa valor estilístic o formal. Els Olvidados em sembla que desmenteix aquesta impressió. L’estil és definit tot i que certament deixa pot marge al muntatge apostant més pel pla-seqüència i composicions molt corals. Cal destacar la direcció d’actors especialment el protagonista Roberto Cobo (el Jaibo). Buñuel en treu partit i significat dels moviment de tots els muscles del seu cos. A les seves memòries Buñuel explica que la seva decisió de dedicar-se al cine fou causada per la visió d’un film de Fritz Lang, Der müde Tod, Veient els Olvidados vaig veure ben efectiva aquesta influència tant per la coincidència en el pes que tots dos donen a la noció de destí, el film de Buñuel és essencialment un film sobre la fatalitat, com per alguns moments concrets, com l’escena on Pedro és assetjat per un pederasta i els espectadors ho veiem a través de l’aparador d’una botiga, com varem veure a Peter Lorre triar una de les seves víctimes a M.