The war horse

The war Horse és el darrer treball de Steven Spielberg, està basat a una novel·la de Michel Morpurgo que ha estat un gran èxit teatral a l’escena londinenca dels darrers anys. Jo no vaig gaudir especialment de l’obra tot i que evidentment era molt reeixida la recreació de la guerra i la representació del cavall.  La narració explica la història d’amistat entre un jove i un cavall de raça destinat a treballar el camp atesa la magra situació de la família que, en una decisió poc assenyada, l’ha comprat. A l’estiu del 14, el cavall es venut a l’exèrcit britànic i quan el noi pot allistar-se ho fa, no pas pel rei i el país, sinó amb l’esperança de retrobar-ho. L’obra recull , així, un dels aspectes de la sentimentalitat britànica que mai no he estat capaç de compartir: l’adoració pels animals domèstics, la qual em sembla més lamentable atesa la indescriptible bestiesa que fou aquella guerra. Al teatre aquests elements foren segurament la causa del meu disgust . La pel·lícula de Spielberg en canvi em semblà molt més interessant. La història s’adapta millor al cine i en aquests moments l’eficàcia narrativa de Spielberg no és gens dubtosa.  Així la pel·lícula es deixa veure molt bé i especialment l’escena de l’assalt a les trinxeres enemigues és força convincent. Suposo que tot plegat té a veure amb el fet de què el cinema suporta millor la mentida que l’escenari teatral. No he llegit la novel·la però segons sembla el punt de vista narratiu és el del cavall, cosa que evidentment no es reflectia al muntatge teatral i tampoc al film, tot i que el fil narratiu és la trajectòria del cavall i no pas la del noi. Reflectir això hagués propiciat un film segurament molt més interessant, però potser per sobre dels condicionaments de l’obra de Spìelberg i jo sospito que de les seves capacitats.  Afortunadament, Bresson sí que va ser capaç de rodar Au Hassard, Baltashar i va posar el llistó molt alt per Spielberg i per qualsevol.