diumenge, 18 de setembre del 2011

El mundo es grande


El mundo es grande y la felicicidad esta a la vuelta de la esquina és el títol d’una coproducció entre diversos països europeus basada a una novel·la alemanya de finals del segle passat. Narra la història d’un jove alemany d’origen búlgar que en un accident perd als seus pares i queda afectat d’amnèsia. El seu avi intenta ajudar-lo fent un viatge en bicicleta pels camins por on va fugir de la Bulgària comunista. Al film convergeixen tres grans línies: una filosofia positivista de la vida, propera per posar un exemple a la d’Amelie, una reflexió sobre l’omnipotència i la controlabilitat alhora de l’atzar i un advertiment-recordatori dels aspectes més ombrívols de la dictadura comunista, il·lustrats amb flahs-backs on es veu la peripècia de la família del noi per fugir de Bulgària. La primera línia és la que menys satisfactòria em sembla, predisposat com estic per les meves experiències i com soc de mena, però té un ferm recolzament a la credibilitat i la presència de l’actor que fa d’avi, un superefectiu Miki  Manojlovic. L’avi, a més d’opositor al comunisme i ex campió de ciclisme, és un gran jugador de backgammon (joc ben popular a aquella part del continent on aquest acaba però mai no termina de començar com es diu a la primera frase de la pel·lícula) i aquest joc on tot depèn dels daus, però on si saps jugar mai una tirada no és dolenta és el fonament de la reflexió apuntada, més oportuna que original. Potser allò més efectiu dels films són els flasb-backs on ens presenta la degradació  moral imposada pels règims comunistes i, tema molt poc tocat i comentat, la connivència i l’aprofitament que als països democràtics alguns  en treien d’aquesta situació. La pel·lícula és el segon treball d’un jove director bulgar, Stephan Komandarev i era l’única pel·lícula que dissabte a primera hora de la tarda es podia veure a Valladolid subtitulada. El públic no era però realment nombrós, jo i els meus dos acompanyants, així que si voleu passa a ser “emprenedors”,  com de manera cursi es diu sovint ara, no us dediqueu a passar cine original a aquesta ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada