To have and have not

Si jugués a fer una llista de films preferits hi haurien moltes combinacions, però a molt poques es quedaria fora To have and to have not, el film de 1944 dirigit per Howard Hawks i que segurament és el millor treball de Humphrey Bogart, o com a mínim de Bogart fent de Bogart. Malgrat això la presència més recordada en el film és la de la seva futura esposa Lauren Bacall que amb només 19 anys feia un dels debuts més impressionants de la història del cinema (“do you know how to whistle?”. La seva joventut no era obstacle per que demostrés que sabia xiular, entomar una bufetada sense moure les pestanyes, fer d’improvisada infermera o cantar amb un timbre de veu ben peculiar una cançó que podria ser una declaració de principis epistemològic per filòsofs enraonats. “How little we know”. Menys recordat però terriblement  efectiu hi és l’actor que compartia amb Bogart i Bacall el lloc principal dels títols de crèdit, Walter Brennan. La relació del seu personatge amb el de Bogart és un de les millors descricpions d’una amistat feta per Hawks, això és pel cineasta que millor ha reflectit l’amistat en una pantalla. La Warner buscava amb aquest film repetir l’èxit de pocs anys amb Casablanca, cosa que econòmicament va obtenir fent des del meu punt de vista un producte molt atractiu amb menys feixugor romàntica i més lleugeresa vital. Anecdoticament és l’únic film de la història escrit per dos premis nobel, tot i que sembla que una bona part del diàleg fou improvisada i que la famosíssima descripció de com xiular fou una invenció de Hawks